Abans de parlar de perquè veiem útil la utilització dels podcast en la educació, es indispensable saber de que estem parlant quan ens referim a aquest terme.
El terme "podcàsting" deriva de les expressions anglosaxones "Play-On-Demand" (POD), que vol dir "reprodueix endemanda" i "broadcasting", que vol dir radiodifusió i webcasting.
Un podcast consisteix en la distribució d’arxius multimèdia (normalment audio o vídeo, que pot incloure tant textos com notes)mitjançant un sistema de RSS que hi son les sigles de “Really Simple Syndication” un format per sindicar o compartir continguts en la web. S’utilitza per difondre informació actualitzada freqüentment a usuaris que s’han subscrit a la font de contenidors de re difusió (RSS) que permet utilitzar el programa i escoltar-lo en el moment que es vulgui, tot i que no es imprescindible estar subscrit per descarregar-los.
Com a petit incís històric dir que el seu origen del podcasting es situa als voltants del, 13 d’agost de 2004, quan Adam Curry va utilitzar una especificació del format RSS, de DaveWiner, per incloure arxius adjunts. A traves de la etiqueta <enclosure> va afegir arxius auditius a un arxiu RSS y va decidir crear un programa per poder gestionar aquest arxius, als que li va posar el nom de iPodder, en relació amb el reproductor portàtil de música que posseeix, un iPod.
La similitud més propera que li podríem donar a un podcast es la subscripció o l’ús d’un blog que té so i que rebem els programes a través d’Internet.
Em de tenir en compte que aquest arxius tenen una alta capacitat y que poden saturar l’ample de la banda sino son administrats amb projectes específics com “Internet Archive” o amb tecnologies de distribució d’arxius mitjançants les xarxes “bitorrent” y “ED2K” (eMule, eDonkey, MLDonkey, Ares, etc.).
Un cop arribats a aquest punt, per què ens plantegem utilitzar aquestes eines per a la educació?
-Per el seu gran atractiu i dinamisme. La seva utilització pot complementar a la lectura, que implica més laboriositat, per tant més desgast psíquic i físic, i si a més a més en aquets arxius en els que donem explicacions envers a les matèries que volem treballar, utilitzem recursos que potenciïn i emfatitzin en l’atenció a la unitat a treballar, obtindrem un mallor i millor resultat, per exemple:
(Si donem una lliçó que ens parla de la història del Quixot alternant amb la explicació, com a descans, fiquem una cançó, contemporània, adaptada al públic als que ens dirigim, i en relació amb el tema, això provocarà una sensació d’atenció i sorpresa continu a la explicació que no esgotarà a qui està interioritzant aquest temari. Si més no, qui no s’ha anat a dormir amb la música posada, qui no escolta la radio o la tele a la vegada que escombra o frega, i s’està informant o assabentant d’aquesta comunicació...).
No hem d’oblidar que la comoditat que ens aporta per poder treballar la unitat didàctica que s’està treballant mitjançant un reproductor, ja sigui un iPod, PC... la podem interioritzar, de diverses maneres com em explicat anteriorment, ja sigui fen esport, a la platja...
Per últim tornar a incidir sobre l’aspecte de complementarietat i suport a la explicació a l’aula i els treballs de conceptes previs, els podcast son una eina més, no la eina.
